Auguste Perret

Auguste Perret

Biografia
Naixement	12 febrer 1874 Ixelles (Bèlgica)
Mort	25 febrer 1954 (80 anys) París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 27
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Ocupació	arquitecte, dissenyador, professor, contractista, urbanista
Ocupador	École Spéciale d'Architecture (1930–) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1923–)
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1943–) Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Argentina
Professors	Julien Guadet
Alumnes	Paul Vimond, Le Corbusier, Jean Renaudie, René Iché, Adrien Brelet, André Le Donné, Patroklos Karantinos i Elsa Sundling
Participà en
1948	Jocs Olímpics d'Estiu de 1948
Obra
Obres destacables reconstructed center of Le Havre (en) (1913) Théâtre des Champs-Élysées (1923) Église Notre-Dame du Raincy (en) (1949) Chapelle du Rosaire de Vence
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 535AP] Institut Francès d'Arquitectura [ 339 AA, PERRE], [ 535 AP, PERAU] Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 3180-8659]
Família
Parella	Marie Dormoy
Pare	Claude Perret
Germans	Gustave Perret Claude Perret
Premis
(1952)  Medalla d'Or de la AIA (1r desembre 1949)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (1948)  Medalla d'or del RIBA (17 setembre 1946)  Comandant de la Legió d'Honor (31 juliol 1936)  Oficial de la Legió d'Honor (22 maig 1926)  Cavaller de la Legió d'Honor

Auguste Perret (Ixelles, 12 de febrer de 1874 - París, 25 de febrer de 1954) va ser un arquitecte francès i pioner de l'ús arquitectònic del formigó armat. Les seves obres principals inclouen el Théâtre des Champs-Élysées, el primer edifici Art déco de París; l’església de Notre-Dame du Raincy (1922–23); el Mobilier National de París (1937); i l'edifici del Consell Econòmic, Social i Ambiental francès a París (1937–39). Després de la Segona Guerra Mundial va dissenyar un grup d'edificis al centre de la ciutat portuària de Le Havre, inclosa l'església de Sant Josep, Le Havre, per substituir els edificis destruïts pels bombardejos durant la Segona Guerra Mundial. La seva reconstrucció de la ciutat és avui Patrimoni de la Humanitat per la seva excepcional planificació urbana i arquitectura.^[1]